XXX MARXA DELS DOLMENS
Per IVAN SANZ TUSELL
Ahir diumenge es va celebrar la XXXa Marxa dels dolmens amb un total de 154 corredors o marxistes que van poder gaudir de part de l'itinerari megalític de la zona dels estanys de la Jonquera. El recorregut total era de 15,3 Km, amb sortida i arribada a la Jonquera. El millor temps el van fer Albert Cuadros i David Gómez, amb 56 minuts i trenta segons, arribant tots dos junts a la línia d'arribada. En dones la primera classificada va ser Sònia Bassas, amb un temps d'1 h. 17 min. 25 segons.Durant el trajecte es podien observar diferents dolmens i menhirs.
CRÒNICA DE LA MARXA DELS DÒLMENS 2013
La sortida és a les nou del matí des de davant de la Societat La Unió Jonquerenca. Una hora abans els membres del CEJ ja són a lloc preparant tota la logística com ara organitzar els controls i avituallaments o el registre d'inscripcions i entrega de dorsals i camisetes, entre altres qüestions. Poc a poc van arribant els corredors o marxistes enmig del bon ambient general i de les salutacions pròpies que es donen en la trobada de cares conegudes, amistats... tot plegat, com deia, molt bon ambient mentre es comenten les possibles inclemències meteorològiques anunciades el dia abans pels "senyors del temps" o sobre la notícia d'aquests dies a la Jonquera, l'obertura de l'outlet.
A pocs minuts de la sortida els corredors amb interés per participar a la Marxa corrent fan exercicis d'escalfament o estiraments mentre altres opten per fer-se fotografies de grup. I així és com a les nou en punt arriben els Trabucaires de l'Albera per donar el tret de sortida a la Marxa.
El president del CEJ Jordi Picornell dóna les darreres instruccions mentre els Trabucaires es situen per fer el passadís als participants de la marxa. Acabades les paraules del president, els Trabucaires disparen a l'aire donant així el tret de sortida. De seguida els 154 participants es divideixen en dos grups, un primer de corredors i un segon de caminants, entre els quals jo mateix.
Aquesta és la crònica de la meva participació a la Marxa dels Dòlmens, calculo que uns vint-i-cincs anys, o més, després d'haver-la fet per última vegada!
A pas tranquil passem pel passadís dels Trabucaires i travessem el carrer Major, encara fumejant pels trets dels trabucs, fins arribar a Bosch de la Trinxeria. Girem i enfilem cap al carrer Horta d'en Geli on de seguida abandonem el carrer pavimentat i ens endinsem al bosc per un corriol humit. En fila índia anem guanyant metres cap a munt, sota un sol que en absolut escalfa, malgrat ser un 19 de maig. La temperatura és agradable però al cel es deixen entreveure alguns núvols que entranyinen a la nostra esquena la visió cap a les Salines. Passem dos còrrecs d'aigua, un dels quals és el de Santa Llúcia que baixa amb alegria i amb l'aigua neta i transparent. Els boscos cremats de Canadal rebroten amb molta energia, les fulles són d'un verd més clar que fosc, el corriol de terra és ple d'herbes de pam i mig a banda i banda i de tant en tant cal salvar algun tronc de suro socarrimat que s'interposa en el camí.
Caminem i anem descobrint pareds de masos que gairebè ningú sap quin nom tenien i quan superem el primer dòlmen ara sí, comença a fer més calor. El sol apreta però no ho farà per massa estona. En tot cas cal treure's la jaqueta. El fet d'anar en fila índia té avantatges i inconvenients: d'una banda es poden sentir les converses de la gent que tens davant o darrera. T'acabes convertint en un tafaner involuntari i és així com te n'assabentes que uns aniran de vacances a Menorca o que d'altres, quan van fer la marxa dels dòlmens per primera vegada, s'aturaven en tots els dòlmens i menhirs a fer-hi fotos. És clar que ells també poden sentir les teves converses, però bé, aquesta és la gràcia. D'altra banda tambè et trobes que ni pots passar els que tens davant (el camí és força estret) o que tu no deixes que t'avancin els qui et venen darere (millor, així no em treuran tanta avantatge!).
Passada la primera hora, més o menys, deixem de guanyar metres d'alçada i comencem a perdre'n. El corriol es fa ample i enllacem amb una pista, això fa que la fila índia es trenqui definitivament en grupets. Davant nostre s'alça una mastodòntica antena o torre per mesurar el vent, que ens fa la funció de "far" terrestre. Això vol dir que som a prop de Canadal. Quan trobem el primer control (sense avituallament) coincideix que ja veiem que alguns dels corredors de la marxa ja estan de tornada. Increïble. Ens creuem amb ells i ens donem ànims mutus.
Contiuem baixant fins arribar a la carretera de Cantallops, segon control, també sense avituallament. Travessem la carretera de Cantallops, on en David fa de control, i ens endinsem caps als estanys. A la nostra dreta el primer dels estanys de la Jonquera. De cop i volta, en un racó, ens trobem que en Ramon Boix fa fotos! Bé, això vol dir que potser acabarem sortint a L'Esquerda o a l'Infojonquera?. Continuem creuant-nos amb alguns corredors quan de seguida arribem a una cruïlla i ara sí, un control amb avituallament amb menjar i líquid. "Teniu galetes, aigua, aquarius, taronges o chuches... el que vulgueu. A la tornada un combinat de gin-tònic!" ens diuen els companys Laporta i Gorris.
Ens posem en marxa de seguida, no sigui que ens atrapin els que venen darrere o que els del davant ens agafin massa avantatge! A partir d'aquí l'itinerari aviat abandona el camí o pista i guanya metres per arribar al Puig de la llosa (216 m.). El pujol ens permet gaudir d'una bona vista de l'entorn sota un cel ara ja cobert de núvols que comencen a ser amenaçadors. De fons alguns trets d'escopeta.
Deixem enrere el Puig de la llosa i ens apropem per un corriol fins al Mas Baleta, molt ben cuidat i voltat de camps verds, aigua per tots costats i encerclats de monuments megalítics pels quatre costats. La zona és de luxe i caminar per aquí es fa molt agradable sino fos que els trets del camp de tir, molt proper, trenquen amb la tranquil·litat de tot el paratge. Que no existeixen els silenciadors o què?. Atenció, sorpresa, rere uns arbrets un altre control amb avituallament. Anem per feina i no ens entretenim, així que de seguida ens posem en marxa per un corriol que voreja a distància l'estany gros. En Cufí i en Gil ens adverteixen: "Sobretot aquí passeu per l'esquerra que hi ha aigua amagada, alguns s'hi han posat de peus!" Doncs "gràcies per avisar!" mentre per dins penso qui s'hi deu haver ficat...
Passem per una zona de bosc farcida de monuments megalítics fins que arribem al Mas Farrutxo i de seguida ja veiem el Mas dels Estanys. Ara sí, iniciem de forma clara el retorn cap a la Jonquera, sense gairebè aturar-nos abandonem el que havia estat el primer punt d'avituallament (per cert, de gin-tònic o sorpresa res de res). Sembla que tinguem pressa i enfilem a pas lleuger cap a la carretera de Cantallops, i guanyem novament metres en direcció al veïnat de Canadal a un pas cada vegada més accelerat. Quin estrès... Sí, sí però ni hem avançat ningú ni ens han passat a nosaltres, o sigui que, si fa no fa, anem com tothom.
Passada una zona de camí entre bosc arribem a una zona més oberta i de cop i volta sentim un soroll de fons que no és altra cosa que aquella "enragollamenta" típica que emet la Jonquera, que ja s'intueix propera. La remor del trànsit de cotxes, camions, i perquè no, el tren, és evident i es deixa sentir com un fil musical de molt baixa intensitat però constant.
Passem pel veïnat de Canadal i deixem enrere el Mas Balló, la masia-castell i capella de Canadal i ens adrecem accelerats al còrrec de Santa Llúcia quan comencen a caure les primeres gotes. La pluja anunciada pels "senyors del temps" ja és aquí i caldrà tornar a posar-se la jaqueta. Travessem el rierol i deixem enrere uns horts mentre voregem el "desiré". Seguim el corriol i ens apareix el parc de bombers que podem veure des del bosc que fa de perímetre a la urbanització del Carme-Cavi i arribem al carrer Horta d'en Geli. L'itinerari ja es converteix en urbà i es desvia cap al carrer Rosselló, carrer Cantallops, carrer Alzines i ara sí, baixem per la Pujada (baixada en aquest cas) d'en Delhom per arribar, sota una pluja cada vegada més insistent, a la Societat La Unió Jonquerenca. Allà ens reben uns aplaudiments dels que ja fa estona que han arribat i la resta de la família. "Ja som aquí!"
Pels altaveus canten els dorsals dels qui van arribant a "meta" mentre, a dins una sala-teatre plena de taules i cadires en fileres per acollir l'arrossada solidària, uns magnífics entrepans servits per l'organització ens ajudaran a recuperar forces. És moment de saber el temps emprat per fer els 15,3 km de la marxa i comentar com ha anat canviant l'itinerari de la Marxa en aquests trenta anys. Tot plegat un símptoma evident que la marxa continua viva i que per continuar així s'adapta als gustos o necessitats dels nostres temps. Un fet que avui s'ha demostrat necessari perquè ha permés que la dels Dòlmens sigui la marxa més antiga de l'Empordà. Una adaptació que segurament garanteix als seus organitzadors que la Marxa dels Dòlmens pugui celebrar-se molts més anys. Felicitats als seus organitzadors i voluntaris. Magnífica feina!
Gràcies també a la meva germana Mercè i nebots Miquel i Martí, per ajudar-nos mútuament a fer la cursa. Aquest any no teníem excusa
Classificacions:
ARROSSADA POPULAR
El mateix dia després de la inauguració del Refugi i la Marxa dels Dòlmens, el CEJ vam fer una Arrossada Solidària. L’objectiu és recaptar 1.000 €, que són els drets d’incripció per poder participar en la ONCOTRAIL (www.oncotrail.cat) una cursa que recapta fons en la lluita contra el càncer.Si vols col.laborar amb nosaltres pots fer la teva aportació al compte de La Caixa 21000191140200063329 o al Banc de Sabadell 00810236190001246530.
El mateix dia després de la inauguració del Refugi i la Marxa dels Dòlmens, el CEJ vam fer una Arrossada Solidària. L’objectiu és recaptar 1.000 €, que són els drets d’incripció per poder participar en la ONCOTRAIL (www.oncotrail.cat) una cursa que recapta fons en la lluita contra el càncer.Si vols col.laborar amb nosaltres pots fer la teva aportació al compte de La Caixa 21000191140200063329 o al Banc de Sabadell 00810236190001246530.
QUÈ ÉS L'ONCOTRAIL
La cursa es durà a terme a l'Empordà. Tindrà un recorregut circular d'uns 100 quilòmetres amb arribada i sortida a Palafrugell. Cada equip haurà de recórrer aquest trajecte en un màxim de 36 hores.
Si et sumes al repte, a més de passar-ho bé, contribuiràs a recollir fons per millorar i adequar les sales de quimioteràpia de tots els hospitals comarcals gironins. Saps quantes hores s'han de passar alguns malalts en aquestes sales? Els ajudarem a passar-les de la millor materna possible amb la instal•lació de xarxes wi-fi, mobiliari còmode, millor aprofitament de l'espai, etc.
A més, si et sumes al repte ens ajudaràs a conscienciar la societat de la importància de la lluita diària contra el càncer.
