viernes, 24 de mayo de 2013

XXX MARXA DELS DOLMENS 2013

XXX MARXA DELS DOLMENS
Per  IVAN SANZ TUSELL
Ahir diumenge es va celebrar la XXXa Marxa dels dolmens amb un total de 154 corredors o marxistes que van poder gaudir de part de l'itinerari megalític de la zona dels estanys de la Jonquera. El recorregut total era de 15,3 Km, amb sortida i arribada a la Jonquera. El millor temps el van fer Albert Cuadros i David Gómez, amb 56 minuts i trenta segons, arribant tots dos junts a la línia d'arribada. En dones la primera classificada va ser Sònia Bassas, amb un temps d'1 h. 17 min. 25 segons.
Durant el trajecte es podien observar diferents dolmens i menhirs.

CRÒNICA DE LA MARXA DELS DÒLMENS 2013

La sortida és a les nou del matí des de davant de la Societat La Unió Jonquerenca. Una hora abans els membres del CEJ ja són a lloc preparant tota la logística com ara organitzar els controls i avituallaments o el registre d'inscripcions i entrega de dorsals i camisetes, entre altres qüestions. Poc a poc van arribant els corredors o marxistes enmig del bon ambient general i de les salutacions pròpies que es donen en la trobada de cares conegudes, amistats... tot plegat, com deia, molt bon ambient mentre es comenten les possibles inclemències meteorològiques anunciades el dia abans pels "senyors del temps" o sobre la notícia d'aquests dies a la Jonquera, l'obertura de l'outlet.

A pocs minuts de la sortida els corredors amb interés per participar a la Marxa corrent fan exercicis d'escalfament o estiraments mentre altres opten per fer-se fotografies de grup. I així és com a les nou en punt arriben els Trabucaires de l'Albera per donar el tret de sortida a la Marxa.
El president del CEJ Jordi Picornell dóna les darreres instruccions mentre els Trabucaires es situen per fer el passadís als participants de la marxa. Acabades les paraules del president, els Trabucaires disparen a l'aire donant així el tret de sortida. De seguida els 154 participants es divideixen en dos grups, un primer de corredors i un segon de caminants, entre els quals jo mateix.
Aquesta és la crònica de la meva participació a la Marxa dels Dòlmens, calculo que uns vint-i-cincs anys, o més, després d'haver-la fet per última vegada!

A pas tranquil passem pel passadís dels Trabucaires i travessem el carrer Major, encara fumejant pels trets dels trabucs, fins arribar a Bosch de la Trinxeria. Girem i enfilem cap al carrer Horta d'en Geli on de seguida abandonem el carrer pavimentat i ens endinsem al bosc per un corriol humit. En fila índia anem guanyant metres cap a munt, sota un sol que en absolut escalfa, malgrat ser un 19 de maig. La temperatura és agradable però al cel es deixen entreveure alguns núvols que entranyinen a la nostra esquena la visió cap a les Salines. Passem dos còrrecs d'aigua, un dels quals és el de Santa Llúcia que baixa amb alegria i amb l'aigua neta i transparent. Els boscos cremats de Canadal rebroten amb molta energia, les fulles són d'un verd més clar que fosc, el corriol de terra és ple d'herbes de pam i mig a banda i banda i de tant en tant cal salvar algun tronc de suro socarrimat que s'interposa en el camí.

Caminem i anem descobrint pareds de masos que gairebè ningú sap quin nom tenien i quan superem el primer dòlmen ara sí, comença a fer més calor. El sol apreta però no ho farà per massa estona. En tot cas cal treure's la jaqueta. El fet d'anar en fila índia té avantatges i inconvenients: d'una banda es poden sentir les converses de la gent que tens davant o darrera. T'acabes convertint en un tafaner involuntari i és així com te n'assabentes que uns aniran de vacances a Menorca o que d'altres, quan van fer la marxa dels dòlmens per primera vegada, s'aturaven en tots els dòlmens i menhirs a fer-hi fotos. És clar que ells també poden sentir les teves converses, però bé, aquesta és la gràcia. D'altra banda tambè et trobes que ni pots passar els que tens davant (el camí és força estret) o que tu no deixes que t'avancin els qui et venen darere (millor, així no em treuran tanta avantatge!).

Passada la primera hora, més o menys,  deixem de guanyar metres d'alçada i comencem a perdre'n. El corriol es fa ample i enllacem amb una pista, això fa que la fila índia es trenqui definitivament en grupets. Davant nostre s'alça una mastodòntica antena o torre per mesurar el vent, que ens fa la funció de "far" terrestre. Això vol dir que som a prop de Canadal. Quan trobem el primer control (sense avituallament) coincideix que ja veiem que alguns dels corredors de la marxa ja estan de tornada. Increïble. Ens creuem amb ells i ens donem ànims mutus.

Contiuem baixant fins arribar a la carretera de Cantallops, segon control, també sense avituallament. Travessem la carretera de Cantallops, on en David fa de control, i ens endinsem caps als estanys. A la nostra dreta el primer dels estanys de la Jonquera. De cop i volta, en un racó, ens trobem que en Ramon Boix fa fotos! Bé, això vol dir que potser acabarem sortint a L'Esquerda o a l'Infojonquera?. Continuem creuant-nos amb alguns corredors quan de seguida arribem a una cruïlla i ara sí, un control amb avituallament amb menjar i líquid. "Teniu galetes, aigua, aquarius, taronges o chuches... el que vulgueu. A la tornada un combinat de gin-tònic!" ens diuen els companys Laporta i Gorris.
Ens posem en marxa de seguida, no sigui que ens atrapin els que venen darrere o que els del davant ens agafin massa avantatge! A partir d'aquí l'itinerari aviat abandona el camí o pista i guanya metres per arribar al Puig de la llosa (216 m.). El  pujol ens permet gaudir d'una bona vista de l'entorn sota un cel ara ja cobert de núvols que comencen a ser amenaçadors. De fons alguns trets d'escopeta.

Deixem enrere el Puig de la llosa i ens apropem per un corriol fins al Mas Baleta, molt ben cuidat i voltat de camps verds, aigua per tots costats i encerclats de monuments megalítics pels quatre costats. La zona és de luxe i caminar per aquí es fa molt agradable sino fos que els trets del camp de tir, molt proper, trenquen amb la tranquil·litat de tot el paratge. Que no existeixen els silenciadors o què?. Atenció, sorpresa, rere uns arbrets un altre control amb avituallament. Anem per feina i no ens entretenim, així que de seguida ens posem en marxa per un corriol que voreja a distància l'estany gros. En Cufí i en Gil ens adverteixen: "Sobretot aquí passeu per l'esquerra que hi ha aigua amagada, alguns s'hi han posat de peus!" Doncs "gràcies per avisar!" mentre per dins penso qui s'hi deu haver ficat...

Passem per una zona de bosc farcida de monuments megalítics fins que arribem al Mas Farrutxo i de seguida ja veiem el Mas dels Estanys. Ara sí, iniciem  de forma clara el retorn cap a la Jonquera, sense gairebè aturar-nos abandonem el que havia estat el primer punt d'avituallament (per cert, de gin-tònic o sorpresa res de res). Sembla que tinguem pressa i enfilem a pas lleuger cap a la carretera de Cantallops, i guanyem novament metres en direcció al veïnat de Canadal a un pas cada vegada més accelerat. Quin estrès... Sí, sí però ni hem avançat ningú ni ens han passat a nosaltres, o sigui que, si fa no fa, anem com tothom.

Passada una zona de camí entre bosc arribem a una zona més oberta i de cop i volta sentim un soroll de fons que no és altra cosa que aquella "enragollamenta" típica que emet la Jonquera, que ja s'intueix propera. La remor del trànsit de cotxes, camions, i perquè no, el tren, és evident i es deixa sentir com un fil musical de molt baixa intensitat però constant.

Passem pel veïnat de Canadal i deixem enrere el Mas Balló, la masia-castell i capella de Canadal i ens adrecem accelerats al còrrec de Santa Llúcia quan comencen a caure les primeres gotes. La pluja anunciada pels "senyors del temps" ja és aquí i caldrà tornar a posar-se la jaqueta. Travessem el rierol i deixem enrere uns horts mentre voregem el "desiré". Seguim el corriol i ens apareix el parc de bombers que podem veure des del bosc que fa de perímetre a la urbanització del Carme-Cavi i arribem al carrer Horta d'en Geli. L'itinerari ja es converteix en urbà i es desvia cap al carrer Rosselló, carrer  Cantallops, carrer Alzines i ara sí, baixem per la Pujada (baixada en aquest cas) d'en Delhom per arribar, sota una pluja cada vegada més insistent, a la Societat La Unió Jonquerenca. Allà ens reben uns aplaudiments dels que ja fa estona que han arribat i la resta de la família. "Ja som aquí!"


Pels altaveus canten els dorsals dels qui van arribant a "meta" mentre, a dins una sala-teatre plena de taules i cadires en fileres per acollir l'arrossada solidària, uns magnífics entrepans servits per l'organització ens ajudaran a recuperar forces. És moment de saber el temps emprat per fer els 15,3 km de la marxa i comentar com ha anat canviant l'itinerari de la Marxa en aquests trenta anys. Tot plegat un símptoma evident que la marxa continua viva i que per continuar així s'adapta als gustos o necessitats dels nostres temps. Un fet que avui s'ha demostrat necessari perquè ha permés que la dels Dòlmens sigui la marxa més antiga de l'Empordà. Una adaptació que segurament garanteix als seus organitzadors que la Marxa dels Dòlmens pugui celebrar-se molts més anys. Felicitats als seus organitzadors i voluntaris. Magnífica feina!

Gràcies també a la meva germana Mercè i nebots Miquel i Martí, per ajudar-nos mútuament a fer la cursa. Aquest any no teníem excusa
Classificacions:


ARROSSADA POPULAR

El mateix dia després de la inauguració del Refugi i la Marxa dels Dòlmens, el CEJ vam fer una Arrossada  Solidària. L’objectiu és recaptar 1.000 €, que són els drets d’incripció per poder participar en la ONCOTRAIL  (
www.oncotrail.cat)  una cursa que recapta fons en la lluita contra el càncer.Si vols col.laborar amb nosaltres  pots fer la teva aportació al compte de La Caixa 21000191140200063329 o al Banc de Sabadell 00810236190001246530.

                                                QUÈ ÉS L'ONCOTRAIL
 L'Oncotrail és una cursa per equips que se celebrarà els dies 12 i 13 d'octubre de 2013. Aquesta cursa està organitzada per la Fundació Oncolliga Girona i l'objectiu és recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Aquesta proposta té un caire absolutament benèfic i tots els diners que es recullin seran per contribuir a la lluita contra el cáncer.  
La cursa es durà a terme a l'Empordà. Tindrà un recorregut circular d'uns 100 quilòmetres amb arribada i sortida a Palafrugell. Cada equip haurà de recórrer aquest trajecte en un màxim de 36 hores.
Si et sumes al repte, a més de passar-ho bé, contribuiràs a recollir fons per millorar i adequar les sales de quimioteràpia de tots els hospitals comarcals gironins. Saps quantes hores s'han de passar alguns malalts en aquestes sales? Els ajudarem a passar-les de la millor materna possible amb la instal•lació de xarxes wi-fi, mobiliari còmode, millor aprofitament de l'espai, etc.
A més, si et sumes al repte ens ajudaràs a conscienciar la societat de la importància de la lluita diària contra el càncer.


jueves, 23 de mayo de 2013

REOBERTURA DEL REFUGI DEL CARMANXEL

REOBERTURA DEL REFUGI DEL CARMANXEL en memòria de  MARC GUIXERAS
Diumenge 19 de maig va ser un dia especial per al CEJ (Centre Excursionista Jonquerenc). Aquest any 2013 es complien els trenta de l'organització de la Marxa dels Dòlmens i, a més, es van organitzar dos actes que coincidien organitzar-se aquest diumenge: d'una banda una arrossada solidària i de l'altra la reobertura del refugi del Carmanxel. Per a aquest darrer acte es va es va preparar la descoberta d'una placa amb el nom que se li ha donat al refugi, "Marc Guixeras".

Tal i com estava previst, a la una de la tarda estaven convocades les autoritats municipals, membres de la junta i socis del CEJ, i de manera especial els familiars i amics del qui fou el president de l'entitat excursionista de la Jonquera, Marc Guixeras, a més de tothom que hi volgués ser present, ja que era un acte públic enmarcat dins el programa de les Festes de Pasqua de la Pentecosta.

Sota una pluja molt intensa, a 2/4 de dues de la tarda, el president del CEJ Jordi Picornell va convidar a fer els actes dins el refugi ja que la tempesta impedia fer-ho a l'exterior, malgrat que aquesta era la voluntat dels organitzadors. Picornell va agrair la presència dels allí presents, una setantena de persones que amb prou feina podien moure's dins del refugi. Va fer un breu repàs de la història del refugi i la tasca essencial que hi va tenir en Marc Guixeras per a la seva posada en marxa, a l'any 2002. Va recordar que en Marc va assumir el paper de president "possiblement en el moment més difícil per al CEJ, perquè van ser uns anys amb pocs recursos i pocs membres actius" i ho va  contrastar amb el que està passant avui, un moment en el qual "el CEJ està passant per un bon moment", segons va afirmar.

A l'acte també hi va intervenir Carles Plana, que fou el president que va precedir Marc Guixeras, a més de ser companys de feina i de cordada en les sortides a muntanya. Visiblement emocionat va parlar d'en Marc com "el millor escalador que ha tingut la Jonquera i el CEJ", a més de ser un bon company i amic.

Seguidament va prendre la paraula Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera, que va explicar el paper de suport de l'Ajuntament en la reobertura del refugi així com el vist-i-plau a la iniciativa proposada mesos abans pel CEJ. Va acabar la seva intervenció subratllant l'encert de la iniciativa i demanant un fort i llarg aplaudiment per recordar en Marc.

Va arribar el moment de fer l'entrega d'una placa de sobretaula com recordatori de l'acte i per aquest motiu Jordi Picornell va demanar als pares d'en Marc que s'apropessin a la porta d'entrada del refugi per fer-los l'entrega. Aquest va ser el moment més emotiu ja que a molts dels allí presents se'ls va fer difícil contenir les llàgrimes per l'emoció del moment. Els pares, Josep i Cèlia, van agrair amb emoció l'organització de l'acte i van mostrar la placa als assistents.
Arribava però el moment més esperat, la descoberta de la placa exterior amb la inscripció del nom de "Refugi del Carmanxel Marc Guixeras", situada a la façana i entrada del refugi.
Es va demanar als assistents tres minuts de resistència a la pluja per sortir a fora del refugi i fer el descobriment. I així va ser. Aprofitant tots els paraigües possibles i sota l'aiguat intens, a l'exterior del refugi els pares d'en Marc van retirar la bandera catalana que cobria la placa. Un llarg i emotiu aplaudiment va servir per certificar el "bateig" del refugi.
Finalment els assistents van tornar a entrar al refugui per a celebrar amb una copa de cava la reobertura del refugi. Un acte que ben mirat la pluja va obligar a que fos de molta proximitat entre els assistents, potser perquè l'ocasió requeria de la complicitat de la meteorologia perquè resultés així: unió i germanor entre tots els qui van ser companys per un o altre motiu amb en Marc Guixeras.(font: infojonquera ) ( fotografia: Falgués )



lunes, 6 de mayo de 2013

13a Cursa de Sant Amand a Ripoll



Aquest Cap de setmana passat va tenir lloc la 13a cursa de Sant Amand a Ripoll organitzada pel Centre Excursionista de Ripoll i els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Ripoll.

El recorregut  va ser l’habitual, sortida de la comissaria de Mossos d’Esquadra de Ripoll, i va recórrer 22,7 quilòmetres de la cursa que, passant per Saltor, portava fins als 1.832 metres d’altitud del cim de Sant Amand, en total 2.740 metres de desnivell acumulat.

El guanyador en categoria masculina va ser Just Sociats Asensio amb un temps de 1:56:32 i en categoria femenina la guanyadora va ser Laia Andreu Trias amb un temps de 2:23:46.

Per part del Centre Excursionista Jonquerenc van participar en José Moreno amb un temps de 2:26:30 en la posició 57 i en Carles Plana amb un temps de 2:40:07 en la posició 104.

Segona Marató Trail Cap de Creus



Aquest cap de setmana va tenir lloc la segona edició de la Marató Internacional Trail Cap de Creus.

La cursa com el seu nom indica té lloc pel paratge del Cap de Creus sortint de Roses, passant pel Monestir de Sant Pere de Rodes, Selva de Mar, Port de la Selva, Cadaquès i finalitzant a Roses. 42 Km. que transcorren per l'anomenat "paradís".

El guanyador en categoria masculina va ser Gerard Morales Ramirez amb un temps de 3:43:04 i en categoria femenina Tina Bes Ginesta amb un temps de 4:41:18.

Una cursa molt ben organitzada, recorregut esplèndid i molt ben marcat, volem felicitar a la organització de la cursa, no és gens fàcil fer una cursa d'aquestes característiques i ho van fer amb una gran nota.

Per part del Centre vam participar en José Garrote amb un temps de 4:30:16 en la posició 10, i en Jordi Picornell i David Barserba que van fer tota la cursa junts i van acabar amb un temps de 5:47:52 en la posició 101.